viernes, 6 de marzo de 2015

"Amb Sant Teodor a Espanya"


L’any passat, durant l’estiu, vaig rebre per part de Vasile Barbolovici, l’arxipreste Greco-Catòlic de Venècia i Pàdua, mitjançant l’ajuda del teòleg i professor catòlic Roberto Giraldo, un regal. Però no un regal qualsevol sinó un de molt especial: una part de les relíquies del Sant Martir Teodor, conegut a la nostra terra –Romania- com a Sant Teodor el STRATILAT (el general), que es commemora el 8 de febrer. Us podeu imaginar quina gràcia i quina alegria vaig sentir com a membre de l’Església Ortodoxa, i no només com a clergue, tenir una part de les santíssimes relíquies, que són una finestra cap a l’infinit, cap a Déu i, a més, que ens acompanya fins al Judici Final. Per tant, les relíquies són –ja a partir d’aquí, del nostre món- la confirmació d'allò que hi ha més enllà: Déu, l’eternitat.
 
Unes relíquies molt viatgeres
 
Aquestes -les relíquies- van viatjar molt: des d'Itàlia fins a Romania, més concretament a Oradea (una ciutat de l'Oest del país). Allí van estar guardades, en el meu nom, pel pare Vasile Bota, rector de l’Església del Sant Apòstol Andreu. Al mateix temps, vaig discutir telefònicament amb el pare i ens vam preguntar a qui se li podrien donar aquestes parts de les santíssimes relíquies. Cap de nosaltres no va saber quina resposta donar-hi, per això vaig decidir esperar una mica més fins que se’ns acudís la persona millor i el lloc millor per regalar-les.
 
Això va passar fins que, un dia, un dels seus germans que viu a Espanya es va assabentar de la noticia; a més, és capellà. Aquest darrer, té un gran respecte per Sant Teodor i una gran devoció; per tant, va començar a fer l’acatist del Sant. De cop se li va acudir com seris si tingués les relíquies del Sant a la seva parròquia, que es troba a Aranjuez, a prop de Madrid. A l’hora de tornar a Espanya va parlar amb els col•laboradors de la parròquia i van decidir que sí, que seria una bona oportunitat d’oferir la seva parròquia com a casa del Sant en cas que el Sant „ acceptés” .
 
Gràcies a la mobilització del pare Vasile Bota i de la gent, el pare va trucar a un taller de Moscou per demanar que fessin un santuari per a Sant Teodor. Per la meva part, jo tampoc no vaig rebre cap resposta per part del Sant de regalar-li les seves relíquies a un altre lloc, per això vaig acceptar la proposta de portar-lo a Espanya -a Madrid, a la parròquia d'Aranjuez-. Després de tot això, no només es va demanar que es fes el santuari, sinó també una icona de Sant Teodor per a la seva celebració. Amb aquesta ocasió de gran importància vaig tenir el privilegi de conèixer al Bisbe Ortodox Romanès d’Espanya i Portugal, monsenyor Timoteu Lauran, degut a la invitació de donació de les relíquies, i la comunitat ortodoxa d’Aranjuez
 
La residència d'estiu dels reis d’Espanya
 
Durant el meu període d’estar a Espanya em va sorprendre el mal temps -feia molt fred-, cosa que a mi em va sorprendre molt, perquè tenia la idea que a Espanya feia molta calor. Tot i així, res no es pot comparar amb l’encant i la bona presentació dels romanesos que viuen aquí- a Espanya- , les seves maneres de ser que expressen la seva bondat i l’estil característic dels romanesos, que em van ajudar a oblidar el fred.
 
Em va sorprendre moltíssim com una comunitat creada no fa més de 5 anys, al costat del pare Sorin Bota, que va començar a fer els oficis dins d’un garatge llogat, i la seva família, una comunitat que és tan ben formada i tan unida en la mateixa terra en què el Rei junt amb la seva família acostumava a passar l’estiu al costat del riu Tajo. Ara mateix, la parròquia funciona dins una nau industrial, també llogada, però que conté tot el que necessita una Església per ser Església Romanesa: icones, gent que parla romanès, un bon pastor i, en l’últim lloc... les relíquies exposades per a la gent que vol resar i venerar-les. Aspecte confirmat i subratllat també pel Bisbe Ortodox Romanès d’Espanya i Portugal, Monsenyor Timoteu Lauran, que va explicar la importància de les relíquies dins d’una Església Ortodoxa.
 
Un Bisbe digne d'honra!
 
Vaig arribar un dia abans de la celebració del Sant a la Seu del Bisbat Ortodox d’Espanya I Portugal, que en realitat és una casa simple que no té res a veure amb les seus de Romania, ni tant no destaca. A la planta baixa hi ha la capella, el lloc on monsenyor resa, un lloc silenciós com una catacumba petita. A la part de dalt hi ha l’oficina, on treballen poques persones: Monsenyor Timoteu és ajudat per un personal molt restringit. Res que destaqui, potser només l’olor dels pastissos (típics de Romania) que diferencia la Seu dels altres llocs d’Espanya. El Bisbe va parlar molt entusiasmat sobre els seus creients, sobre la gent que hi ha a les Esglésies, del seu “ramat”. A més d’això va parlar sobre la pèssima situació de la secularització de les famílies -un problema molt greu dels romanesos, indiferentment d’on es trobin-, sobre els projectes de la seva diòcesi, incloent-hi l’edificació de la Catedral Ortodoxa de Madrid, una construcció que s’ha de finalitzar molt aviat, perquè el temps de la seva autorització caduca molt aviat. No hi ha paraules per explicar la missió ortodoxa romanesa que es fa en la terra ibèrica i la missió del Bisbe i dels capellans per ajudar els romanesos qur han de desplaçar-se cada dia d’un lloc a l’altre (i no sempre les distàncies són reduïdes). S’ha de dir que la missió que es fa a la Diàspora, i aquí a Espanya, és totalment diferent a la que es fa a Romania.
 
La gran festa
 
Diumenge va ser el gran dia de la celebració del Sant. Gran ocasió a la qual van participar més de 300 de persones. Després de la Divina Litúrgia es va servir un àgape. Hi van haver molts nens prenent la Santa Eucaristia. D’aquesta manera vaig poder veure com s’ho passen els romanesos fora de Romania, a l’estranger, i com viuen la seva fe lluny de la seva pàtria. Motiu pel qual, per a la majoria d’ells, aquest sentiment és més fort que no pas per als de Romania, i ho exposen amb més ardor. L’única desgràcia sembla ser el fet que la futura generació, els qui neixen aquí a Espanya, aquest honor de ser romanès i el sentiment patriòtic el perdran de mica en mica. LA IDENTITAT es perdrà aviat per a aquesta generació crescuda i educada aquí. Un cop perduda la identitat romanesa, que també inclou la postura del creient, hi ha la possibilitat que es perdi també la fe dels nens, de les futures generacions: la fe ORTODOXA. Per tant, aquest petit regal, un regal sant, desitjo que sigui una memòria del nostre país, de la nostra fe, dels nostres valors. A partir d’ara, els membres ortodoxos de l’Església Romanesa d’Aranjuez tenen la responsabilitat de cuidar tant les relíquies com els nens i les futures generacions, transmetent-los la fe i la tradició ortodoxa.
 
Răzvan BUCUROIU
 
 
Font: Lumea Credinței
Traducció del romanès i adaptació: Elena Rățulea